dilluns, 24 de novembre del 2014

Tines de les Baumes Roges

El diumenge dia 23 de novembre, hem fet una matinal per les valls del Pont de Vilomara, per anar a veure el Mas del Farell, l'ermita de Santa Creu de Palou i les tines de les Baumes Roges.

Mas del Farell
Anem a Pont de Vilomara i busquem una pista forestal que porta a Mura, la seguim fins trobar un cartell que ens indica a l'esquerra Mura, la deixem i anem recta fins a sota del Mas de El Farell. Deixem els cotxes i pugem a visitar la gran fortalesa a on esmorzem.
Retornem als cotxes i tornem per la pista fins poder aparcar els cotxes, i agafar un camí que ens portarà a l'ermita de Santa Creu de Palou, està amb runes i el cementiri amb les tombes totes obertes, absis encara es conserva i el campanar també.

Interior Santa Creu de Palou
 Seguim una pista i veiem unes tines de vi abandonades, desprès de de una hora en una corba hi ha un camí que porta a la font de Canelles, no surt aigua, però val la pena arribar-hi, continuem per la pista i contemplant les vistes del pla de Bages, Montserrat ens enfilem per un camí ver el Puig Gil de 623 metres, una pujada amb molta olor de farigola, les vistes de dalt resten tapades per la vegetació.

Ara prosseguim per una pista que baixa força i passa per sobre les Baumes Roges, en un revolt  girem per la pista a la nostre esquerra que ens porta directament a les Baumes, lloc molt curiós per la bauma i sobretot per les dues tines de vi que hi han, es per imaginar aquestes terres conreades de vinyes i la seva extensió per la quantitat de tines que hi ha repartides per arreu, les mes importants son les de la vall del Flaquer al mateix indret.

entrada a les baumes
Aquestes tines com la majoria son fetes de pedra seca, en el seu interior revestides de ceràmica vermella per on i havia el vi, estan força malament però encara podem veure el seu interior i la part baixa per on sortia el vi, així com una pedra de premsar-lo.

Es un indret força desconegut i a on pràcticament no trobem a ningú, fora del caçadors en alguns indrets.

la baixada ja es una mica mes complicada ja que no volem seguir la pista i ens enfilem per una carena i baixem per un camí una mica complicat però existent que en porta a la pista que hem vingut i a un quilometra dels cotxes. Acabant aquesta sortida d'unes 3,30 hores efectives,sense comptar amb les parades i visites, Sortida recomanable.

per veure les fotografies podeu entrar al link següent:   Baumes Roges

dimarts, 11 de novembre del 2014

Els ponts perduts de Viladrau

Una de les matinals mensuals, aquesta vegada fer una circumval·lació des de Viladrau i tornar al mateix punt. Eren les set del matí que sortim de Sant Just distribuïts amb cotxes uns 23 atrevits per anar a caminar. Arribem a Viladrau i resulta que fan la fira de la castanya carrers tallats i seguint els indicadors arribem al lloc de sortida. en preparem i avancem fins el lloc d'esmorzar, La font de l'oreneta un lloc fresquívol rodejat de castanyers, fa fresca no toca el sol, aguantem i esmorzem. 

Font de l'oreneta
Pont de les cabres
Una vegada acabats una mica d'explicació de la sortida, Agafem un camí que ens porta a vorejar una fàbrica de begudes, anem per sota la carretera resseguint la riera en busca del primer pont, tot es molt verd i frondós, l'aigua clara i cristal·lina, trobem el primer i buscant el lloc per poder fer la foto, que difícil que es,..però en fi continuem per el camí que ens marquen i arribem al pont de les cabres, torna a fer fotos .Prosseguim camí i passem per la font de les ametistes. i així trobem el pont de la noguerola, una altre tanda de fotos,, ara passem per l'hipòdrom de Viladrau vers un altre pont i ens mullem els peus, Ara si una mica de pujada i arribem a la masia La Sala, casa pairal d'en Joan de Serrallonga, una masia imponent amb torreó de defensa inclòs.
Masia La Sala

Desprès de un breu descans, prosseguim per la masia nova de La Sala i enfilem un caminet que ens porta a una pista envoltada de castanyers malalts , prosseguim la pista-per cert molta gent agafant castanyes- fins un corriol a la dreta que ens mana a la masia Mas Molins, una casa de colònies amb un rellotge de sol molt original, la visitem per fora i seguim camí fins tornar a la riera per veure el pont del Molí, la casa del moliner i ja prosseguim  el camí freqüentat ja per molta gent i arribem al lloc de sortida ja ple de gent i cotxes. en total hem estat unes 3,30 hores efectives, itinerari recomanable per la vegetació, l'aigua i un matí agradable.

Pont del Molí vell

Hem acabat la sortida a les 13 hores i contents, tornem vers el cotxe per marxar.

Salt del Molí vell