Una passejada al Congost del Mon Rebei

El dia 19 d'agost del 2016, els meus fills hem vàrem proposar de fer aquesta sortida en un dia. Una mica llarg, quilòmetres de cotxe, però com que no hi havia estat mai vaig aprofitar l'ocasió i d'aquesta manera emprenguérem la carretera fins a Pont de Montanyana, Una vegada aquí agafem la carretera que va a Tremp i aviat trobem els indicadors que ens porten a l'aparcament , abans d'entrar paguem els quatre euros que fan pagar..

Pont penjat

Esmorzem una mica, ens posem crema, sabates i anem vers el punt d'informació de La Masieta, ja hi ha molta gent, comencem a caminar sense presses, La meva senyora també ens acompanya i això que té dolor al braç, però no ho vol perdre. Arribem al pont penjat que travessa la riera de Sant Jaume, fa una mica d'impressió i com que portem els gossos no ho passen massa bé

.

El camí

En una hora de camí entrem al camí tallat a la roca que seguirem fins al final de l'engorgat, de mica en mica agafem alçada fins que ens situem al nivell adequat del camí, als nostres peus tenim les parets que baixen al congost, a l'altra banda les que s'enfilen amunt, tot és una passada, gaudim dels moments, ens asseiem als bancs que hi han posat i veiem els caiacs passar sota nostre, molts, de tots colors, l'aigua calmada, el silenci, malgrat que el moviment de gent hi és, els que tenen uns mica de vertigen tenen a on agafar-se, tenint cura que la gent va amunt i avall i el camí és estret.

Pugem a veure la Cova Colomera , a on estan fent excavacions, la vista encara és més espectacular veient l'estretor del congost,

El congost

Nosaltres arribem fins al final del congost i ja no continuem fins a les passeres de Montfalcó, un altre dia ho provarem.

Retornem el camí, personalment vaig trobar que la vegetació estava molt seca degut a la sequera que tenim aquest any,

En arribar altre cop al començament ens banyem, i amb molta calor tornem a La Masieta atapeïda de gent i dinem com podem entre ombres i sol, una vegada acabat, enfilem direcció a Tremp, pugem fins a Àger, per veure com enlairen,les Ales Delta, que impressionant, que és i com agafant les turbulències i pugen i pugen...

Com ocells

En fi ha estat un dia complet i hem ganes de tornar-hi.

Més fotografies

Matinal al Salt de Montllor (Vallès occidental)

Font de la Fagina

Diumenge dia 21 de febrer de 2016, 28 assistents i aquesta vegada una excursió curta, sortíem de Sant Just Desvern a les 7,30 del matí,direcció a Castellar del Vallès, l'aparcament a les escoles i seguidament una pista que seguim vers Can Porta, passem la masia continuem per la pista, trobem unes senyals a l'esquerra la pista puja al Puig de la creu, seguim per la dreta trobem unes senyals de fusta indicant el camí de la font de la Fagina i el salt de can Montllor.

Salt de Can Montllor

Esmorzem a la font, sense preses, no surt aigua, una mica mes avall hi ha la font del Llorer, surt un rajolí d'aigua, hi ha un rètol una mica malmès explicant que aquest indret sobre l'any 1055 se li deia " Monte Laudus" per la quantitat d'aquests arbres silvestres que encara podem trobar.

Acabats d'esmorzar baixem per unes escales fins a sota del salt, actualment sense aigua, ja que no plou, fem les fotografies corresponents i enfilem un camí estret que ressegueix la riera,el tenen net de branques i arbrers, poden gaudir d'una vegetació salvatge.Arribem a una pista que agafem a la nostra dreta i ens porta a Can Montllor, una masia espectacular envoltada d'oliveres, unes finestres gòtiques i corral per les ovelles. 

Can Montllor

Seguim la pista i ja veiem Can Porta una altre vegada, ens hi parem una mica a la seva era, mirant el seu rellotge de sol, no tenim presa, tornem per al mateix camí que hem començat així arribem altre cop als cotxes a les 12,30 hores. Una vegada agrupats tornem vers a Sant Just Desvern.

Una caminada curta i agradable i si el salt tingués aigua ja hagués estat una meravella.

Per veure fotografies AQUÏ!!

Les Agudes per castellets

Era molt jove quant vaig pujar aquesta ruta, actualment amb molta assistència,es la moda que hi farem. El cert és que els meus fills hem varen convèncer i sortirem de casa a les vuit del matí, direcció a Viladrau on paràvem a buscar aigua, carretera amunt arribem a l'àrea de La Ferreres. Deixem el cotxe i enfilem el camí marcat vermell, portem un gos petit el Somi i un de gran el Pom, enfilem que fa pujada i arribem al Coll de Siureda , 

arribant per esmorzar

no sense problemes, amb els gossos, però entre tots els pugem per les parts difícils, passem una cadena i ja esmorzem, acabats tornem a fer filigranes fins arribar al Coll de Castellets, aquesta part de la cresta és massa complicada per els gossos , decidim agafar el camí que va per la dreta donant la volta i sortint al Coll de les Agudes, arribats en aquest punt la corrua de gent és fa notar, al cim es veu molta gent, continuem amunt arribant al cim, gaudim una estona del paisatge que podem albirar, a la llunyania, entre núvols  podem veure el Canigó sense neu, al mateix que el Puigmal, Port del Comte, Montserrat, Sant Llorenç de Munt, muntanyes d'Andorra nevades, el Bassegoda, Puig Neulós i tantes muntanyes conegudes.

Les Agudes

 Enfilem camí de tornada arribant al Coll de Les Agudes retornant per el mateix  camí fins trobar la baixada de la GR 52 , com baixa..., no s'acaba mai, trobem antics pous de glaç, les fulles de Faig no deixen caminar molt bé, patinem, perdem l'equilibri, anem baixant, hi molts restes de carboneres, al cap de més d'una hora arribem a una pista que agafem seguint la GR que porta a Sant Marçal, deixem a l'esquerra el trencall que hi va i enfilem vers el Coll de Ferreres i a l'àrea d'aparcament.

Qui m'ho havia de dir!!!. he arribat cansat com els gossos, per a ells ha estat dur, però s'ho han passat molt bé entre les fulles. En total hem tardat unes 3 hores 30 minuts. He tornat a reviure anys passats que no crec que torni a repetir.

La fageda

.Galeria de fotos

Matinal a Teià

El diumenge dia 17 sortíem de Sant Just amb els cotxes particulars per fer una excursió per la serra de marina, l'itinerari va esser Teià, sagrat cor, refugi de la Ferreria del Vedat, ermita de Sant Mateu, turó de Baldiri i Teià. En total unes tres hores efectives, teniem unes parades per llegir els escrits sobre Manuel de Pedrolo i Ovidi Montllor que ens explicava acuradament la Romi Porredon.

Lectura a la font del senglar

Deixarem els cotxes a l'aparcament públic i seguint el passeig passant davant l'església, arribem a una pista de terra que seguim i ens porta a la font del Senglar, aquí una explicació i tornem pista amunt que fa fred, fa pujada, costeruda, anem pujant i arribem al Sagrat Cor, una vista del Maresme,Barcelona, Collserola i molt més que ja no la deixarem.Arribem a la Ferreria i esmorzem, aquesta casa refugi es de l'equip ADF de Teià que tenen cura del manteniment del bosc, les fonts i en cas d'incendi col·laborar amb els bombers.

El grup a Sant Mateu (foto Leonci Canals)

 Acabats continuem fins trobar una pista per cotxes que hi ha un mirador, es veu Montserrat, Sant Llorenç de Munt i les vistes que ja hem dit abans. Continuem per la pista polvorosa i a l'esquerra trobem un altre pista sense cotxes que en porta a Sant Mateu del Bosc, aquí ja gaudim de mes vistes, podem veure el Puigmal, Pedraforca, Cadí tot nevat, el dia acompanya,

Fem la visita obligada i també la lectura dintre de l'ermita, així com la fotografia del grup abans de retornar a la pista de cotxes que hem deixat. Ara retornem uns metres i a l'esquerra trobem una altra pista ample que hi transiten cotxes i arribem al Turó de Baldiri amb la torre de guaita. Les vistes del mar i la capital son extraordinàries, ens i estem una bona estona, acabades la biografia de l'Ovidi Montllor, retornem la pista i abans d'arribar a la mes gran, a la nostra esquerra en trobem una tancada que baixa molt directament i una forta baixada, ja no la deixarem fins el cementiri de Teià i arribem a l'aparcament per tornar vers a casa per dinar.

Vinyes a Teià

En aquesta adreça podem veure les fotogràfies : Cliqueu aquí