dimecres, 31 d’agost del 2016

Una passejada al Congost del Mon Rebei

El dia 19 d'agost del 2016, els meus fills hem vàrem proposar de fer aquesta sortida en un dia. Una mica llarg, quilòmetres de cotxe, però com que no hi havia estat mai vaig aprofitar l'ocasió i d'aquesta manera emprenguérem la carretera fins a Pont de Montanyana, Una vegada aquí agafem la carretera que va a Tremp i aviat trobem els indicadors que ens porten a l'aparcament , abans d'entrar paguem els quatre euros que fan pagar..
Pont penjat
Esmorzem una mica, ens posem crema, sabates i anem vers el punt d'informació de La Masieta, ja hi ha molta gent, comencem a caminar sense presses, La meva senyora també ens acompanya i això que té dolor al braç, però no ho vol perdre. Arribem al pont penjat que travessa la riera de Sant Jaume, fa una mica d'impressió i com que portem els gossos no ho passen massa bé
.
El camí
En una hora de camí entrem al camí tallat a la roca que seguirem fins al final de l'engorgat, de mica en mica agafem alçada fins que ens situem al nivell adequat del camí, als nostres peus tenim les parets que baixen al congost, a l'altra banda les que s'enfilen amunt, tot és una passada, gaudim dels moments, ens asseiem als bancs que hi han posat i veiem els caiacs passar sota nostre, molts, de tots colors, l'aigua calmada, el silenci, malgrat que el moviment de gent hi és, els que tenen uns mica de vertigen tenen a on agafar-se, tenint cura que la gent va amunt i avall i el camí és estret.

Pugem a veure la Cova Colomera , a on estan fent excavacions, la vista encara és més espectacular veient l'estretor del congost,

El congost
Nosaltres arribem fins al final del congost i ja no continuem fins a les passeres de Montfalcó, un altre dia ho provarem.

Retornem el camí, personalment vaig trobar que la vegetació estava molt seca degut a la sequera que tenim aquest any,

En arribar altre cop al començament ens banyem, i amb molta calor tornem a La Masieta atapeïda de gent i dinem com podem entre ombres i sol, una vegada acabat, enfilem direcció a Tremp, pugem fins a Àger, per veure com enlairen,les Ales Delta, que impressionant, que és i com agafant les turbulències i pugen i pugen...

Com ocells
En fi ha estat un dia complet i hem ganes de tornar-hi.

Més fotografies