dimecres, 12 d’octubre del 2011

Excursió per la Serraseca (Solsones i Alt Urgell)

Es la segona sortida del Cicle d'excursions de la SEAS, aquest any sobre "L'aigua com a font de riquesa", el divendres una conferència i el diumenge l'excursió. El diumenge dia 9 d'octubre de 2011 a les 7 del matí un grup de 53 persones pugem a l'autocar que ens portarà fins a Solsona a on esmorzem., ho fem ràpidament ja que encara ens queda un bon tros de carretera fins a Cambrils a on visitarem les salines i començarem la sortida. Arribem sobre les 10 del matí , una vegada amb les motxilles fem cap vers el Salí de Cambrils-hi han indicadors , baixem fins l'aparcament de cotxes que hi ha i ja veiem l'aigua salada i les eres de la sal, el camí molt arreglat turísticament recorre en pujada el recorregut de l'aigua, anem pujant , tastem l'aigua i fem fotografies de les estalagmites que fa la sal. en una mitja hora arribem a la casa de turisme rural que hi ha.

                                                Vista de les salines des de el castell de Cambrils

         Una vegada vist i amb les explicacions corresponents, tornem endarrera fins trobar les senyals de la GR1 la qual ja no abandonarem fins a Oliana, amb pujada arribem a l'esglesia de Sant Marti de Cambrils , una aturada i continuem fins el Castell de Cambrils i albirem la vista que es divisa, Retornem per al mateix camí i seguim les marques blaves i vermelles que ens fan patir una mica ja que ara ens toca una bona pujada i sota un sol abrasador, el poc bosc sec, però ho aguantem, i així arribem dalt de la Serraseca que la seguirem per la seva carena plena de còdols com a Montserrat i realment molt seca, trobem Sajolida, Farigola, Romaní i sobretot una vista espectacular , per una banda veiem Montserrat, el Montseny, el Puigsacalm. el Port del Comte, i per l'altre la Serra de l'Aubenç, la Serra de les Canals, el pantà d'Oliana la vall de Mora Comtal, gaudint del paisatge arribem a la collada del Sàlzer que hi ha un mirador al lloc mes alt de la serra al que hi pujem. Desprès de un merescut descans tornem  al coll i a la banda dreta surt un camí que en forta baixada i sempre seguint les marques en portarà fins la carretera que puja de per la Valldan des d'Oliana, la seguim un tros i al cap de 300 metres a l'esquerra enfilem un camí pedregós per a on es transportaba la sal i arribem a l'ermita de Sant Just i Pastor a on dinem, tots apretats ja que busquem les poques ombres que hi ha, i sense aigua.

Església de Sant Just i Pastor

         Acabats de dinar, emprenem la baixada fins  Oliana, passant moments d'angoixa.
Així acabem aquesta sortida amb un temps estimat de 4 hores efectives. llàstima que hem agafat un dels dies mes calorosos de l'any.

Panoràmica de la Serra de les Canals