Tines de les Baumes Roges

El diumenge dia 23 de novembre, hem fet una matinal per les valls del Pont de Vilomara, per anar a veure el Mas del Farell, l'ermita de Santa Creu de Palou i les tines de les Baumes Roges.

Mas del Farell

Anem a Pont de Vilomara i busquem una pista forestal que porta a Mura, la seguim fins trobar un cartell que ens indica a l'esquerra Mura, la deixem i anem recta fins a sota del Mas de El Farell. Deixem els cotxes i pugem a visitar la gran fortalesa a on esmorzem.

Retornem als cotxes i tornem per la pista fins poder aparcar els cotxes, i agafar un camí que ens portarà a l'ermita de Santa Creu de Palou, està amb runes i el cementiri amb les tombes totes obertes, absis encara es conserva i el campanar també.

Interior Santa Creu de Palou

 Seguim una pista i veiem unes tines de vi abandonades, desprès de de una hora en una corba hi ha un camí que porta a la font de Canelles, no surt aigua, però val la pena arribar-hi, continuem per la pista i contemplant les vistes del pla de Bages, Montserrat ens enfilem per un camí ver el Puig Gil de 623 metres, una pujada amb molta olor de farigola, les vistes de dalt resten tapades per la vegetació.

Ara prosseguim per una pista que baixa força i passa per sobre les Baumes Roges, en un revolt  girem per la pista a la nostre esquerra que ens porta directament a les Baumes, lloc molt curiós per la bauma i sobretot per les dues tines de vi que hi han, es per imaginar aquestes terres conreades de vinyes i la seva extensió per la quantitat de tines que hi ha repartides per arreu, les mes importants son les de la vall del Flaquer al mateix indret.

entrada a les baumes

Aquestes tines com la majoria son fetes de pedra seca, en el seu interior revestides de ceràmica vermella per on i havia el vi, estan força malament però encara podem veure el seu interior i la part baixa per on sortia el vi, així com una pedra de premsar-lo.

Es un indret força desconegut i a on pràcticament no trobem a ningú, fora del caçadors en alguns indrets.

la baixada ja es una mica mes complicada ja que no volem seguir la pista i ens enfilem per una carena i baixem per un camí una mica complicat però existent que en porta a la pista que hem vingut i a un quilometra dels cotxes. Acabant aquesta sortida d'unes 3,30 hores efectives,sense comptar amb les parades i visites, Sortida recomanable.

per veure les fotografies podeu entrar al link següent:   Baumes Roges

Els ponts perduts de Viladrau

Una de les matinals mensuals, aquesta vegada fer una circumval·lació des de Viladrau i tornar al mateix punt. Eren les set del matí que sortim de Sant Just distribuïts amb cotxes uns 23 atrevits per anar a caminar. Arribem a Viladrau i resulta que fan la fira de la castanya carrers tallats i seguint els indicadors arribem al lloc de sortida. en preparem i avancem fins el lloc d'esmorzar, La font de l'oreneta un lloc fresquívol rodejat de castanyers, fa fresca no toca el sol, aguantem i esmorzem. 

Font de l'oreneta

Pont de les cabres

Una vegada acabats una mica d'explicació de la sortida, Agafem un camí que ens porta a vorejar una fàbrica de begudes, anem per sota la carretera resseguint la riera en busca del primer pont, tot es molt verd i frondós, l'aigua clara i cristal·lina, trobem el primer i buscant el lloc per poder fer la foto, que difícil que es,..però en fi continuem per el camí que ens marquen i arribem al pont de les cabres, torna a fer fotos .Prosseguim camí i passem per la font de les ametistes. i així trobem el pont de la noguerola, una altre tanda de fotos,, ara passem per l'hipòdrom de Viladrau vers un altre pont i ens mullem els peus, Ara si una mica de pujada i arribem a la masia La Sala, casa pairal d'en Joan de Serrallonga, una masia imponent amb torreó de defensa inclòs.

Masia La Sala

Desprès de un breu descans, prosseguim per la masia nova de La Sala i enfilem un caminet que ens porta a una pista envoltada de castanyers malalts , prosseguim la pista-per cert molta gent agafant castanyes- fins un corriol a la dreta que ens mana a la masia Mas Molins, una casa de colònies amb un rellotge de sol molt original, la visitem per fora i seguim camí fins tornar a la riera per veure el pont del Molí, la casa del moliner i ja prosseguim  el camí freqüentat ja per molta gent i arribem al lloc de sortida ja ple de gent i cotxes. en total hem estat unes 3,30 hores efectives, itinerari recomanable per la vegetació, l'aigua i un matí agradable.

Pont del Molí vell

Hem acabat la sortida a les 13 hores i contents, tornem vers el cotxe per marxar.

Per veure les fotos entreu en aquest link

Salt del Molí vell

De Morellàs a La Jonquera

Mas de La Carbonera (al fons el Canigó)

Segona sortida del cicle de la Secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just Desvern, aquest any dedicada a "La guerra de successió". Entrarem a França i ens dirigirem amb l'autocar vers al poble de Murallàs, aquí començava la sortida, els guies amb els seus GPS, buscaban la sortida del poble i "caray "si que la vàrem trobar, En varem creuar amb una cursa que ens la trobarem bastant sovint, feia pujada, però això no ens desanimà de trobar algun Ou de Reig i posteriorment ceps, això en va fer anar mes lents, però tot i així arribarem al Mas de La Carbonera i vistes del Canigó,ens enfilem vers el Coll del Priorat tocant la frontera, seguirem un tros mes, i ja passarem la frontera a on dinàrem. Molts es dedicaren a buscar ceps que era la feina del dia, s'en varen trobar molts i sobretot grossos, també uns de petits i  mes Ous de reig. Continuem uns metres avall "tots aquests camins son molt perdedors" amb el mapa i el GPS encara dubtem una mica, però anem bé, aviat ens trobem als altres companys que havíem pujat de La Jonquera i ja tots junts enfilarem vers l'ermita de Sant Julià dels Torts, amb molt bones vistes, sobre L'albera i al llunyà mar. 

Sant Julià dels Torts

Arribats aquí fen un petit descans, i sense pensar-ho dues vegades, emprenem camí de davallada per un infernós camí, aprofiten per agafar mes ceps, al final trobem l'indicador de la GR que en una hora i quart ens portarà per una pista fins a La Jonquera, passem per sota de l'Ave i l'autopista i entrem al poble a fer la corresponen cervesa o refresc.Ja cansats dons portem sis hores efectives de caminar trobem l'autocar i ja no baixem fins a Sant Just Desvern.

Conclusions; Un dia fantàstic,calor, boscos d'alzines i brucs, perdedor, molt llarg, però contents de passar del Vallespir a l'Alt Empordà.

Unes fotos en el link següent; Fotos

Sortida a Montserrat

El diumenge dia 6 tocava anar d'excursió al massís de Montserrat, varem esser  25 persones que en cotxes particulars ens varem enfilar vers Santa Cecília per deixar-los i començar a pujar la canal de la Llum, el dia era meravellós molt de sol i amb ganes de caminar el que teniem previst 3,30 hores.

Canal de la Llum

Ens enfilem per la canal, trobem rètols que ens indiquen el camí que puja al Monestir per l'esquerra i el que va a Can Massana per la dreta, nosaltres continuem per la canal, al començament, el camí està net de fa poc fins a un replà que trobem l'indicador que porta a la font de la Llum, no hi anem tenim la directa posada i amunt que fa pujada, el tros final per una esllavissada, es una mica complicat però el superem, una vegada a dalt davallem el camí per l'altra   vessant i en un pla ens disposem a esmorzar, davant nostre tenim un rètol que ens indica el camí vers Els Plecs de llibre, però nosaltres anem per un altre camí que passa per la dreta amb senyals grogues que no para de pujar i baixar, així arribem al llom del Montgròs de 1.133 metres que hi pugem, aquí dalt gaudim del magnífic paisatge que hi divisem, tenim als nostres peus la zona dels Brucs, a la llunyania podem divisar quasi tot el Pirineu nevat, es un mirador esplèndid a on ens hi estem molta estona,

Dalt del Montgròs

podem veure el mirador de Sant Jeroni ple de gent, la canal per on hem baixat, es magnífic.

Ara ja es l'hora de baixar per la banda contrària a la que hem vingut, baixem seguin el camí que porta al refugi Vicens Barber, fins trobar un altre camí amb les marques grogues a l'esquerra, ja que el de la dreta també hi son però queda molt difuminat, fem una baixada per tornar a fer una altre  pujada per seguí el camí que ens porta al coll de port, trobem El Cilindre, La Monge i moltes varietats d'agulles de la zona dels Ecos de Montserrat, ara arribats al coll  podríem baixar per la canal del Port però decidim baixar per la Canal del Migdia, quin trencament de cames i quines canals mes rectes tant de pujada com de baixada, tot aquests fets ens fan perdre molt de temps, ja que les cames no responen gaire, les pedres rellisquen i al terra età mullat, però l'excursió a part del la seva trajectòria es meravellosa com la majoria de llocs de la muntanya, molta vegetació, les primeres flors, les vistes, la soledat, tot junt ens ha fet gaudir de un matí immens malgrat el cansament  i les hores, hem sortit a les vuit del matí i hem arribat a les tres de la tarda, entre parades, descans i contemplacions del paisatge, al final de la canal del migdia trobem una GR que porta al monestir, la seguim fins trobar una altre vegada la canal de la Llum per baixar fins els cotxes.

El Cilindre

Mes fotografies

  

Visitem els Flandes de Piera.Un matí per la comarca d'Anoia.

Una matinal mes i aquesta vegada ens ha portat a visitar unes curiositats de la naturalesa que fa la terra argilosa de la comarca. Hem deixat els cotxes a Piera i hem seguit fins l'àrea d'esbarjo de la Font del Prat, aquí hem esmorzat amb les taules que hi ha i la font que no surt aigua, però que hi farem tenim vi. Som 28 senderistes, una temperatura de 5 graus i hem començat esmorzar molt d'hora.

Esmorzant

Desprès seguim un camí fins a veure la Font del Rossinyol, tampoc surt aigua. Tornem endarrere i seguim el torrent sec direcció nord fins trobar un camí a la nostra esquerra que ens portarà al Pla de les Forques, anomenat així per la forma dels pins que es molt curiosa, ens re-agrupem i seguin el corriol anem pujant sense cap dificultat i ja comencem a visualitzar les formes i les escletxes que  que ha format l'erosió de l'aigua durant aquests anys, ens entretenim contemplant  les formes.

Els estrats

 Seguim el corriol que ens porta per entre bosc de pins i matolls, també algun roure, per tornar a trobar una altre riera sense aigua a on hi trobem una bassa gran i al seu costat una font que si que te aigua, ara enfilem per una pujada una mica sense camí fins un altiplà des de on podem divisar la casa anomenada "Las Ventas", a on aviat hi passarem, podem contemplar una  explotació activa d'argila a la nostra dreta i així arribem a l'esmentada casa, que es també una granja, hi donem una ullada i seguim camí voltejant l'explotació,a la nostra dreta trobem uns monòlits força curiosos els que no paren de fer fotografies. 

Com podeu veure son molt curiosos, seguim ja una pista ample a on ja hi passen cotxes , arribem a una edificació en runes a on trobem un ametller florit que ens captiva, les vinyes arrenglerades amb els ceps dormint l'hivern i esperant el bon temps, ara trobem una pista a la dreta i un altre a l'esquerra que es la que agafarem fins la urbanització de Can Mas, seguim fins a trobar la carretera que porta a Igualada la travessem  i la seguim un tros direcció sud fins trobar una altre urbanització  a la nostra esquerra i baixant per al carrer asfaltat fins a trobar la pista que ens baixa fins la riera d'Anoia, passem per un lloc d'entrenament de motos de trial a on hi ha força activitat,

Ara ja seguim la riera direcció a Piera, continuem veient les parets d'argila i les pedres curioses amb els seus colors rogencs, aquí si que baixa una mica d'aigua neta, a part del clavegueram canalitzat de la població. En poc menys de 15 minuts ens plantem al Barri dels Gats de Piera, hi ha un abeurador i una font, aquí ens retrobem i pugem al Castell de Jaume I al que fem una visita i seguidament arribem a l'església arxiprestal de Santa Maria  del segle XIII i la Capella del Sant Crist donant per acabada aquesta sortida, en total unes 3 hores de caminar.

Per veure les fotografies entreu al enllaç: Fotos

Sant Crist de Piera

Caminant per la GR 154 Del Priorat- Falset- Bellmunt - Lloar- Gratallops

Una sortida més del cicle sobre la mineria a Catalunya que organitza la SEAS de Sant Just Desvern, prèvia conferencia ens dies abans.Aquesta vegada ens hem endinsat per les terres del priorat, terra de bon vi i en plena expansió. Sortíem a les 7 del matí amb l'autocar direcció a Falset a on varem esmorzar, seguidament un grup començà a caminar seguint la GR fins a Bellmunt del Priorat, dues hores de camí, l'altre grup en varem dirigir  directament fina a Bellmunt arribant a les 10 del matí, tenim prevista la visita a la mina de plom Eugènia i com que no obrien fins les 11 hores, fem una visita al poble, veiem les cases dels miners, l'economat, les escoles, els carrers i sobretot una vista de la serra del Montsant al fons i les terrasses de les vinyes molt ben cultivades, en aquesta època sense fulles i la majoria ja feta la poda.

Cases dels miners

A les 11 entrem a fer la visita al museu, molts objectes en vitrines, un audiovisual explicatiu i acabat sortim amb un casc i el guia ens explica el que farem, baixarem a la primera planta de la mina a 35 metres de profunditat, la mina te 20 plantes i uns 620 metres de profunditat i uns 14 quilometres de galeries.

entrem per unes escales tot il·luminat i arreglat per al turisme, però si entrem amb la visió que tenien que tenir als miners amb llums de carbur en aquella foscor, i treballant en condicions molt dures. La visita ens porta a fer un recorregut amb un guia molt amable i ens dona moltes explicacions, les entranyes que veiem per a nosaltres ja son molt colpidores, grandiositat sota terra, grans escletxes a on i havia la Galena que era el material que es treia i del qual sortia el Plom, acabada la visita anem a la fundició a on ens expliquen el seu funcionament i com es feia l'extracció del Plom, un audiovisual molt ben fet i una visita de dues hores.

                                                                     Una galeria

Ara si que toca caminar, sortim per la carretera que ens porta a les mines per l'antic camp de futbol a on surt la GR 154, la seguim fins a uns  indicadors que porten Al molar i que nosaltres no seguim, ho fem per un camí que també ens porta a la casa gran i a on enllacem altre vegada amb amb la GR, però ara si que ens trobem el riu Siurana que ens barra el pas, i ha uns pilons per poder passar però un està bastant separat per lo que decidim treure les botes i mullar-se els peus, quin caos, quina aigua mes freda, quines fotos, però al final passem tots 56 que anàvem. 

El riu Siurana

Ara ja per carretera anem pujant fins el poble de Lloar, però a uns 2 quilometres a la dreta trobem els indicadors de la Gr que ens porten fins baix del riu i puja al poble per la Font Vella a on varem dinar, sota una pluja petita, una vegada acabats pujarem al poble i uns es quedaren esperant l'autocar, la majoria emprenguérem la baixada vers el riu Montsant que portava mes aigua i molts no varen voler passar i per la carretera els recollir l'autocar, la resta amb una pujada forta en plantarem dalt de la carena ja veien Gratallops, a on hi arribarem amb una hora de camí. eren les 16,30 de la tarda i aquí tots reunits emprengueren la tornada fen una parada a Falset. 

Una sortida fàcil per camí fresat i la visita recomanada a la mina Eugènia de Bellmunt del priorat.

Per veure mes fotografies entreu Aquí   Fotografies

Voltants de Sant Just Desvern

Un dia gris, però bo per poder caminar una mica i estirar les cames, això es el que he fet avui sortint de Sant Just vers el carrer Nª Sª de Lourdes per l'aparcament de la institució la miranda, resseguint un corriol a ma dreta- el de l'esquerra en porta al mirador de Can Candeler- aquest corriol son camins petits que moltes vegades queden tallats , però no tenen pèrdua, seguin-lo encara he trobat una cisterna de quant estava cultivat, he pujat directa per agafar el carrer que enllaça amb un de terra  que voreja una urbanització, es segueix aquesta fins un corriol que ens porta a l'àrea de pícnic de la plaça Mireia, segueixo amunt fins a la carena de Sant Pere Martir, en total 1 hora, continuo la pista fins l'esplanada del Turo d'en Cors, segueixo el camí que surt a l'esquerra que es la PR164 i arribo al mirador aparcament, 1,30 h. ara surt un camí a l'esquerra de l'aparcament i ja no te cap pèrdua fins arribar a Can Cuiàs, una vegada aquí he volgut anar a veure el Sot de la Cua del Bacallà , es un lloc agrest , sense sortida si no es camp a través, s'agafa la pista que ens porta a Can Llavallol i a la primera corva trobem el començament del sot, algú a posat les cendres de un familiar i l'hi posa flors de plàstic, hi ha un camí que ens endinsa per aquest sot, vorejo el torrent, segueixo el camí, molta pujada, hi trobo molta alzina, molt espès , el camí sembla força bo,vaig pujant hi ja porto
                                                                                   

                                        

                                                                  Això no !!!!!!

 30 minuts, en terra de senglars, continua pujant fins que en tornar a travessar el torrent hem trobo que ja no es veu camí, decideixo tornar per al mateix lloc fins a Can Cuiàs. 

Ara agafo la PR164 que hem porta al coll de les torres i una vegada aquí baixo per la pista que porta a Valldonzella, abans d'arribar i ha una pista a l'esquerra, la qual agafo que ens porta al Coll de Can Solanes, anant per la pista a ma dreta surt un camí que passant per al forn de calç ens porta a les Torres, seguint la pista a ma dreta trobem un indicador que per un camí petit ens portarà al mateix coll sense passar per la pista i aquí també podem visitar la mina de la Font del Broll que no raja. Una vegada arribats al coll continuo per la pista fins al carrer Til·lers, es passa per el Parc Padrosa i al final del carrer a ma esquerra baixa un camí que ens porta al Molí Fariner, al Poliesportiu, passo per la carretera fins agafar a l'esquerra la Baixada del mas i ja fins al centre del Sant Just. En total 3, 45 hores sense parar.

Excursió per la zona volcànica d'Olot

Coincidint amb el nou cicle de conferències i excursions de la secció excursionista de Sant Just sobre la Mineria a Catalunya, aquesta vegada en porta a fer una volta per la Garrotxa.

Comencem la sortida al poblet situat dalt de un altiplà volcànic Batet de la Serra, annexat a Olot, el dia es nuvolós, no fa fred  però som unes 56 persones disposades a fer un recorregut per aquestes contrades de boscos de roures, alzines, farigola, romanins, Marfull i molta varietat d'espècies fins i tot Fredolics. Ens endinsem per camí ample fins el coll de Palomeres de 672 metres, ara agafem un camí fins el cim del Puig Sacreu de 720 metres a on i trobem l'ermita romànica dedicada a Sant Abdó i Sant Senén, només podem divisar entre brumes la població de Santa Pau al nostres peus, el Pirineu ni albirar-lo, ens retrobem tots i fem un petit descans.

Sant Adbó i Sant Senén

Seguidament resseguim les marques grogues i els rètols que marquen diferents opcions per fer caminades per la zona, nosaltres agafem la que ens portarà al coll de les Boixedes a 660 metres i ja una forta pujada ens porta  Sant Julià del Mont a 907 metres.Antic monestir fundat l'any 866 i actualment l'han arreglat i es pot pujar al campanar per gaudir de vistes si el temps ho permet, l'església i resta la nau descoberta les parets i uns anexes que resten tancats i son de ús particular.

Sant Julià del Mont

Una vegada feta la visita i la foto de rigor, agafem una forta baixada que ens portarà al Coll de Nofre i desprès al coll Joell de 560 metres. una vegada aquí una part del grup decideix baixar a Santa Eulàlia de Begudà i una altre part del grup com que anem be de temps continuem les marques que porten a Castellfullit de la Roca, fem una pujada, carenegem i seguint les marques arribem al Pla de Termes a on decidim dinar.

Prosseguim fins el Collet d'en Feliu d'aquí podríem baixar a Begudà, però decidim continuar fins la Mare de Deu Mont Ros, no la trobem i seguint les marques passem per la masia de la Torre i acabem a les Fonoses a l'entrada de Castellfullit de la Roca. Aquí ens be a recollir l'autocar i acabem la sortida desprès de caminar unes 5 hores efectives i gaudint de l' immensitat d'aquest zona boscosa. Bona senyalització als colls per les diferents variants.

Album fotografies